dimarts, 18 de juny del 2019

GRANDALLA

La grandalla és una planta d'alta muntanya però també la podem veure excepcionalment a menys alçada. Floreix per primavera. Té una flor ben bonica. Solitària i elegant. La trobarem en prats humits i roques ombrívoles. Coneguda també com el narcís dels poetes per això s'entén el seu nom científic (Narcissus poeticus).
Andorra l'ha adoptat com a flor nacional i els seus sis pètals representen les sis parròquies antigues del Principat.
Curiosament vaig pujar a Andorra a l'abril i no la vaig trobar. Però de manera sorprenent la vaig enxampar al Turó de l'home (Montseny) a uns 1600 metres d'alçada.

10 comentaris:

  1. Una flor política. D'un país amable.

    ResponElimina
  2. Que original, y me pare un gran acierto ponerla como flor nacional

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es muy común en esta zona del Pirineo!Gracias Raul!

      Elimina
  3. Que curiós, pel nom sembla que hagi de ser gran, però és petita i molt bonica...Els andorrans tenen bon gust!!!
    Bon vespre, Rafel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no és petita Roser, és mitjana i perfumada, és distingeix de lluny. Molt freqüent per aquest territori! Merci per passar-te.

      Elimina
  4. A Andorra n'hi ha moltes, són fàcils de trobar, prats sencers, a la Vall d'Incles o cap a Arinsla o el Serrat, de fet a tot arreu, però a l'abril és molt aviat per aquella alçada. Jo sempre les he vist pel maig, ja sigui més avançat o menys. A mi m'encanta aquesta flor. Com a "andorrana" d'adopció que vaig ser durant uns anys de petita i de jove, me la vaig fer meva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort viure de petita per allà dalt, segur que t'han quedat records gratificants de la infantessa.

      Elimina
    2. Moltissims records! Des dels 8 anys als 18. Anys intensos d'aprendre moltes coses de tota mena. També de muntanya. Jo també ho considero una sort hwver-hi pogut viure. Malgrat això, vaig baixar a Barcelona per anar a la Universitat i ja no vaig tornar a viure-hi més. Hi tenia els meus pares, ells sí que s'hi van quedar per sempre. Ara encara hi tinc una germana i també un munt d'amics.

      Elimina
  5. Les tres fotografies són precioses. La que presenta les flors de perfil em sembla molt encertada, perquè podem apreciar com en aquesta espècie s'obren els pètals cap enrere. Molt interessant!

    Felicitats i gràcies per tota la teva tasca Rafel!

    ResponElimina