diumenge, 3 de novembre de 2019

TARDOR (Coll de Bracons)

La tardor ha fet acte de presència fa dies! Però encara costa veure paisatges en el seu màxim esplendor.
Si ens desplacem a indrets de més 900 metres d'alçada ja podem gaudir-ne i apreciar el seu punt més àlgid. Vaig pujar al Coll de Bracons, 1132 metres (Osona) No em puc queixar dels elements que hi vaig trobar: fred, vent, boira... ( típics de la tardor)
 Però, a mesura que m'endinsava pel bosc, aquest factors desapareixien. M'hi quedava com "protegit" i la calma i el silenci agafaven protagonisme.

19 comentaris:

  1. Els colors de tardor sempre ens enamoren, ja siguin penjats dels arbres o ens facin de catifa vermella...


    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per a mi és la millor estació en diferència Carme! Gràcies per passar-te.

      Suprimeix
  2. Quines fotos més boniques , això si que és una autèntica tardor...És clar, com que tu sempre estàs trescant pels boscos, ells et fan aquest regal!
    Petonets, Rafel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A alta muntanya encara és pot apreciar més els contrastos i tons, una meravella!Merci Roser!

      Suprimeix
  3. Molt boniques aquestes fotos, es un paisatje maravellós el de la tardor.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Certament la tardor és molt fotogènica, però l'has d'anar a buscar, hi han llocs esplèndids i aquest és un. Merci Montse.

      Suprimeix
  4. Quines fotos tan fantàstiques. M'agrada molt el to misteriós que li dona la boira.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ès cert, la boira li dona un toc misteriós i a la vegada fa ressaltar els colors i tons. Moltes mercès per la visita i fins aviat!

      Suprimeix
  5. Precioses fotos Rafel, és un lloc força bonic i la boira l'hi dona un toc especial. Una abraçada i salut!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De ben segur que tu l'has visitat, vaig pujar fins al coll en cotxe i desprès vaig anar baixant pels camins interiors, un espectacle poc vist! Merci Josep.

      Suprimeix
  6. Respostes
    1. A la tardor ni fred ni calor!!! Merci per la visita!

      Suprimeix
  7. És un dels plaers que ja fèiem de ben petits. Trepitjar fulles de tardor. Arrossegant els peus.
    Moments envejables els que vas viure quan feies aquestes fotos, Rafel.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ara que ho dius és ben veritat, per que serà que de petits la tardor era l'estació que teniem més present? Fins aviat Xavier!

      Suprimeix
  8. El verd i el vermell són colors complementaris en el món de la pintura, ja que es potencien l'un a l'altre.

    La primera d'aquestes imatges em sembla una obra d'Art.

    Gràcies per compartir-les i felicitats Rafel!

    ResponSuprimeix
  9. Que bé que t'agradi Mercè, va ser un matí ben maco, em vaig trobar la típica boira pixanera que anava calant poc a poc, un goig de tardor! Gràcies a tu, anem parlant amiga!

    ResponSuprimeix