BRUNA DELS PRATS

Papallona de mida mitjana que vola de maig a setembre. La podem veure en prats. També a força alçada (2000 metres) és ben comuna. 

Fotografiada a la Vall de la Llosa (Pirineu de la Cerdanya)

ESTANYS DE LES BULLOSES

Llac de les Bulloses-Lac des Bouillouses

Comarca del Capcir i Alta Cerdanya (Pirineu Oriental, França)

Espectacular ruta circular de gairebé dues hores de caminada ben agradable amb trams més complicats que d'altres. Comencem a la part baixa de l'embassament del Llac de les Bulloses en terreny pla i molt agraït fins arribar al primer estany dels quatre que visitarem. El nivell d'aquesta excursió es fàcil però, com he dit abans, hi ha trams un tant escabrosos. Sobretot la part de l'estany Llarg on pràcticament haurem de grimpar per saltejar unes roques en plena riba. Aquests estanys són: l'estany de la Pradella, l'estany Negre, l'estany Llarg i el petit estany del Racó.

Estany de la Pradella-Étang de la Pradelle

Estany Negre-Étang Noir

Estany Llarg-Étang Long

Estany del Racó

DAMER ROIG

Papallona petita i de color ataronjat. Vola des de maig a setembre i la podem trobar en prats fins a 2000 metres d'altura. No suporta climes molt calorosos.

Fotografia feta a la Vall de la Llosa (Pirineu de Lleida)

NIMFA BOSCANA

La podem veure en boscos ben humits i al costat dels rius, torrents... També a muntanya fins a 1300 metres. Mida mitjana i de color amarronat amb taques blanques a les seves ales anteriors i posteriors.

La vaig enxampar ben lluny (per això la qualitat de foto no és la desitjable) i a prop del riu Segre (Pirineu de Lleida)

CABOT QUADRIMACULAT (LIBÈL·LULA)

El cabot quadrimaculat és una libèl·lula grossa i la podem veure en aigües estancades (estanys, molleres...) amb força vegetació al voltant. Espectacular el seu color tan variat i el seu vol ràpid. 

Les fotografies estant fetes a l'estany de l'Orri, (Pirineu de la Cerdanya)

PAPALLONA (THYMELICUS)

Papallona molt petita i daurada del gènere Thymelicus. La podem trobar entre 400 i 2000 metres. Cal destacar com a curiositat el color negre de les puntes de les seves antenes. Aquest exemplar l'he localitzat en una vall on la flora i fauna són d'una riquesa exquisida (Vall d'Eina, Cerdanya, Pirineu català-francès) 

FAR DE CALA NANS (CADAQUÉS)

Cadaqués-Far de Cala Nans

Parc Natural de Cap de Creus

Bonica excursió de 6 km d'anada i tornada sense gaire complicacions. El recorregut té alguns trams de dificultat com la pujada inicial. El camí és força pedregós amb un petit tros on ens hem d'agafar amb corda de seguretat. A tenir en compte el fet que al llarg de tota la caminada no hi trobarem cap ombra. És per això que caldrà una bona gorra i força aigua!

El paratge és fabulós! En plena muntanya i amb unes vistes sensacionals sobre la Badia de Cadaqués i el Cap de Creus. Passarem per la cala Sa Sabolla, preciosa! I ben transitada per petites barquetes. Arribarem al Far. Construït el 1874 i hores d'ara inactiu, però restaurat gràcies a la mobilització de la gent. Això sí, la llum del far per la nit recorda vells temps...

Al fons el far de Cap de Creus

De lluny ja divisem el far de Nans

Cala Sa Sabolla

Roca de pissarra 

Agafem-nos-hi, per si de cas!

Ja hi som!!

PAPALLONA DE LES ORTIGUES

Vola de maig a octubre. La veurem des del nivell del mar fins a 3000 metres, encara que és més present en zones muntanyoses perquè sembla que cada vegada tolera menys la calor. Per això potser en aquest cas l'he enxampat a més de 2000 metres d'alçada. A tocar de l'estany de la Pradella (Lacs des Bouillouses, França)

NERET

Ulldeter (Pirineu Oriental, 2300 metres)

El neret anomenat també "Boix de Núria" és un arbust d'alta muntanya que pot viure més de 100 anys a una altura de fins 2800 metres. Té una presència dominant i a l'hivern es protegeix sota la neu. Quan floreix, entre juny i juliol, tenyeix de vermell les nostres muntanyes pirinenques. Tot un espectacle!

LINÀRIA ALPINA

Planta petita i flor encara més. La podem veure a partir dels 1400 metres i pot arribar a viure fins als 2500. No tolera gens l'ombra. Floreix entre maig i setembre.

Fotografiada al Pirineu a 2200 metres d'alçada.

HERBA DEL VENT

La flor d'aquesta planta és grossa i de color groc. Floreix entre juny i juliol a alta muntanya (1500 a 2700 metres) 

És solitària i molt vistosa. 

Fotografiada a Ulldeter 2300 metres (Pirineus)

GENCIANA ALPINA

Planta d'alta muntanya força espectacular. La flor blava en forma de trompeta és ben singular. La trobarem a partir de 1500 metres fins a 3000 en prats alpins. Flor solitària.

Fotografiada a Ulldeter, camí del naixement del riu Ter, 2400 metres. Pirineus.

VIOLA PIRINENCA

La viola pirinenca, també anomenada viola groga, la podem trobar a partir de 1500 metres. En aquest cas estava a més de 2000 metres, ben amagada entre roques i ben fresqueta a tocar del riu Ter (Ulldeter)

Gairebé pot viure fins els 3000 metres d'altura i per això és considerada una planta alpina.

AGULLES O CANDELERS

La flor d'aquesta herba és petita i molt vistosa, anomenada també gerani. Destaca molt entre la verdor. Hi ha de molts tipus: de prat, bosc, mitja i alta muntanya. Fotografies fetes a tocar del riu Fluvià per la zona d'Olot (Garrotxa)

BROCAT VARIABLE (EUPHYDRYAS AURINIA)

Papallona de mida mitjana que només vola els mesos de maig i juny. Espècie escassa i protegida. Fins i tot habita a força alçada (2800 metres) 

Fotografiada a la muntanya del Farell (Vallès Oriental)

SAFRANERA DE L'ALFALS

La podem veure sense dificultat per tot el territori català, preferentment en espais oberts i assolellats: camps, prats... Costa veure-la amb les ales obertes i és una llàstima perquè és molt bonica. 

VIOLETA DE MAR

Gola del Ter (platja de Pals) Empordà, Costa Brava.

Flor mediterrània de quatre pètals en forma de creu. La podem trobar en platges, dunes... La seva presència habitual és a tot el litoral català i Illes Balears.

ZIGENA O GITANA

No és la primera vegada que publico aquesta espècie de papallona o arna però el seu encant crec que val la pena. Aquest exemplar d'ales lila fosc, gairebé negres, té uns punts vermells molt vistosos que li serveixen per espantar els seus depredadors. També al sentir-se amenaçada desprèn un líquid verinós que és ni més ni menys que cianur. Destaco com a curiositat d'aquest exemplar fotografiat, el seu mantell força pelut al tòrax.