dissabte, 26 de setembre del 2015

PAPALLONA GRISETA MEDITERRÀNIA

Griseta Mediterrània 
Volcà Santa Margarida, (Santa Pau, Garrotxa)
La papallona Griseta Mediterrània és força freqüent a Catalunya. La podem veure volar d'abril fins a octubre. El mascle és de color gris platejat amb tons blaus, tal com veiem a la fotografia. La femella és de color marró. Es una papallona molt inquieta i costa veure-la reposar amb les ales obertes, però per fi la vaig poder enxampar on menys m'ho esperava, va ser en el cràter del volcà de Santa Margarida (Santa Pau) ben a prop de l'ermita del mateix nom. Quina sort!!!
Ermita de Santa Margarida, situada ben bé al mig del cràter del volcà.

dissabte, 19 de setembre del 2015

CÓMS DE JAN

Camí de pujada als Cóms de Jan, 2220 metres (Andorra)
La ruta comença al final de la carretera de la Coma de Ransol, on hi ha una zona de pícnic.
És un sender força costerut i en el darrer tram no hi ha camí, hem de seguir les marques grogues i cap problema. El paisatge és fantàstic i el protagonista, sense dubte, és l'aigua: torrents, salts d'aigua...
El recorregut fins arribar al refugi de Cóms de Jan, té una durada d'una hora més o menys. Destacar que a l'últim tram la pujada es fa notar.
Espectacular com baixa l'aigua de la muntanya
La pujada és bastant pronunciada
El riu Coma de Ransol aquí pren forma d'estany
Queda poc!!! es divisa el refugi
Ja hem arribat!
 Cabana Refugi Cóms de Jan, 2220 metres d'alçada
Sense guarda

dimarts, 15 de setembre del 2015

DOLÇAMARA

El Toll Bullidor (Molleres, Andorra)
És una planta trepadora i la podem trobar en boscos ben frescos i humits. Floreix de juliol a setembre. Ep!! Precaució! Malgrat dir-se Dolçamara i tenir una flor tan bonica és una planta tòxica, i consumida per via oral pot produir la mort. A l'Edat Mitjana quan les bruixes es reunien per celebrar els aquelarres prenien aquesta planta pels seus efectes al·lucinògens.
Fotografiada a tocar de l'esplèndid salt d'aigua El Toll Bullidor (1400 metres) 
Salt d'aigua El Toll Bullidor

dijous, 10 de setembre del 2015

GAVÓ PIRINENC O UNGLA DE GAT

Camí de Canillo a Meritxell (Andorra)
El gavó es una planta extensa per tot Catalunya. Hi ha diversificació, aquesta concretament és la varietat pirinenca. La seva flor és de color groc. El revers, com podeu veure, té clarament les venes ben marcades de color taronja, i l'anvers ens recorda l'ungla del gat, d'aquí el seu nom.
La vaig trobar fent el camí de Canillo  molt a prop de la Creu de Carlemany, dita també la Creu de Meritxell.
Revers
Anvers
La Creu de Carlemany ens anuncia la proximitat del Santuari de Meritxell.
Està ubicada en un lloc estratègic. Força arrelada als excursionistes andorrans. 
Santuari de Meritxell, dissenyat per l'arquitecte Ricard Bofill el 1976

dissabte, 5 de setembre del 2015

MARCÒLIC VERMELL

Vall de Núria (Pirineus)
Clarament és una flor de muntanya, de color rosat i taques granats, molt semblant al marcòlic groc (insígnia de la Vall de Núria) Floreix a l'estiu i li agrada la humitat. Segons a quin país també s'anomena "Flor de Lys"
Tant una com l'altra ha estat utilitzada com una icona per moltes civilitzacions arreu del món i per moviments polítics, religiosos, exèrcits...etc
L'escut de la ciutat de Florència la té com a símbol.

dimarts, 1 de setembre del 2015

ESTANYS DE TRISTAINA

Circ Glacial de Tristaina (Pirineu Andorrà)
A més de 2300 metres d'altura podem visitar aquests tres llacs encisadors que gran part de l'any estan congelats.
Hi ha tres, anomenats: l'estany Primer (o de Baix), l'estany del Mig i l'estany de Més Amunt.
S'inicia el recorregut a La Coma del Forat. La pujada és forta, però si s'agafa tranquil·lament és superable. Una vegada a dalt tenim dues opcions, girar cap l'esquerra per visitar l'estany del Mig i el de Més Amunt o com jo vaig fer baixant directament al Primer i després fer els altres dos.
El recorregut generalment no és difícil, però hi ha trams de pujada i baixada força pedregosos.
Voltejar els tres llacs per la riba és d'una gran bellesa.
L'estany Primer (o de Baix) és el més petit dels tres.
L'estany del Mig, per a mi, és el més bonic.
L'estany de Més Amunt, el més gran dels tres.
Fi de la ruta