No és la primera vegada que publico sobre aquesta planta, però penso que hi val la pena remarcar la seva perillositat.
Aquest any fent muntanya pels Pirineus n'he vist en abundància. Més que mai! No sé si és normal però als prats d'alta muntanya hi havia moltes. Potser per això els mitjans informatius (tv, ràdio, premsa escrita i webs) s'han dedicat a fer-ne ressò!
La planta en sí és força bonica amb una tija alta i la flor blava ben llampant. Però... millor no tocar-la! Les substàncies que conté són molt perilloses, per això se la considera la planta més verinosa de tota Europa. I la tenim escampada pel tot el nostre territori! Sobretot al Pirineu a partir de 1500 metres.
Fotografia feta de pujada a l'estany de Malniu (Cerdanya) 2200 metres d'altura.
No ens hi acostarem gaire.
ResponEliminaMillor mantenir distàncies Xavier per si de cas!
EliminaL'hem de mirar, però no l'hem de tocar.
ResponEliminaÉs cert que n'hi ha molta. Aquest estiu jo també n'he vist.
Quan era joveneta, i anava als campaments escoltes, un vegada un nen, se'n va posat un bri d'herba o de flor, no ho recordo, als llavis. No la va ingerir ni res, però li va sortir una infecció a tots els llavis que li va durar un munt de dies, per sort no li va quedar cap seqüel·la ni li va passar res més greu. Tots vam aprendre a reconèixer la tora blava, de seguida.
Els nens i els grans tambè, per desconeixament la gent agafar la flor per fer un ram i s'ho emporta a casa... Cal encara informar més sobre aquesta planta i això és feina dels organismes públics!
EliminaLlástima que una flor tan bonica sigui verinosa, però mira com que no ens l'hem de menjar, trobo que al bell mig dels prats, fa molt bonic. Mirar però no tocar!!!Ja veig que has gaudit de la muntanya aqiuest estiu.
ResponEliminaBon vespre, Rafel.
Ni el bestiar que pasturà s'acosta a la planta, ho saben! ja dic són més intel·ligents que els humans!
EliminaS'ha de tenir molta cura amb les plantes silvestres, moltes són tòxiques, especialment tenir cura que els nens no les toquin ells són curiosos i tendeixen a voler olorar-¡són tan boniques!
ResponEliminaLa Tora l'he vist pels Pirineus, vaig fer unes fotos que em van quedar molt malament a veure si tinc ocasió de veure-la de nou!
Una abraçada, Rafel
És veritat Montse, no només la Tora, hi han més. Sort que és una planta poc accessible ja que és troba a força alçada i això disminueix el risc per a tothom!
ResponEliminaHola Rafel, aquest més passat vaig pujar a la vall de Núria i al voltant del llac n'estava ple, cal informar bé a la gent, gràcies per la difusió. Salut.
ResponEliminaQue tal Josep? La veritat és que trobo a faltar més informació sobre aquest tema. Pot ser a traves de cartells i tríptics, manca campanya informativa.Salutacions!
EliminaHo vaig sentir a TV3 i em va sorprendre. Ara, amb el teu post, ja en tenim l'informació completa. No les tocaré pas. Gràcies, Rafel!
ResponEliminaPoc a poc és va informant del perill d'aquesta planta bonica i tant perillosa!Per la zona on vius tu Teresa no la trobaràs, estàs salvada! ha,ha!!! Gràcies a tu !
EliminaCom a amant del senderisme i de la fotografia, hauria estat molt temptador apropar-me entre elles per a intentar fer una bona captura fotogràfica. Per tant, t'agraeixo moltíssim aquesta informació tan valuosa.
ResponEliminaSalutacions Rafel!
Bé Mercè, fotografiar-la pots, he, he... però millor no tocar-la, les substàncies tòxiques estan per tota la planta arrels, fulles... fins i tot quan estan seques també. Els nens si que han d'anar amb molta cura, només que la toquin i és posin la mà a la boca és un perill enorme! Merci a tu Mercè!
Elimina