Petit i bellugadís, no para mai quiet!
A l'hivern és ben freqüent veure'l ja que arriba des del nord d'Europa per ser-hi una temporada amb nosaltres. La seva presència és present sobretot en zones humides i boscos...Viu uns cinc anys. S'alimenta d'insectes.
És bonic contemplar ocellets lliures.
ResponElimina"lliures" quina paraula més maca Xavier!
EliminaQue bonic!
ResponEliminaLlàstima que no es quedin a l'estiu!
Ja m'agradaria tenir-te una bona colla al meu jardí, perquè ells s'atiparien de mosquits i nosaltres estaríem més tranquils, he,he, he...
Un insecticida ben natural Carme, ha,ha... Merci per passar-te.
EliminaSembla que l'ocellet i jo tenim una certa semblança, per això de "petit i bellugadís" i si canta encara més, he, he...Pels mosquits no em fa pas falta!
ResponEliminaBon vespre, Rafel.
Desconeixia que t'agradava cantar Roser... sempre em sorprens...Gràcies per passar-te.
EliminaQuines fotos més maques! I la primera té una composició molt lograda. Felicitats, Rafel!
ResponEliminaFeina vaig tenir, no parava mai quiet, m'alegro que t'agradi Mercè, ens anem parlant, gràcies companya!
Elimina