EL LLIRI BLAU

Santa Pau (La Garrotxa)

El lliri blau ja ha florit en ple mes de març. Considerat el lliri per excel·lència viu en terrenys rocosos i secs, encara que jo els vaig trobar ben a prop del riu Ser de Santa Pau. La flor és gran i de color violeta. Li agrada viure a mitja muntanya però podem trobar-la sense cap problema al Pirineu, a força alçada. En general s'adapta 

a tot tipus de terreny.

Poblet medieval de Santa Pau

PRIMAVERA

POEMA

Aquest matí d'amagat, ha arribat la primavera.

La duia penjada al bec tot xisclant, una oreneta.

L'oreneta ha alçat el vol i amb un cop d'àla lleugera,

ha segat un raig de sol, i ha florit tota la terra.

Núria Albó i Corrons ( 2 de juliol, 1930, La Garriga, Vallès)

Camp de roselles (Parc Natural de Gallecs, Vallès)

ALLASSA O VITRAC

Parc Natural de Gallecs (Vallès)

El seu nom en castellà "Lágrimas de la virgen". Aquesta planta floreix de febrer fins l'abril. La seva flor blanca té forma acampanada i penja. Pertany a la família de l'all. L'olor d'all és ben pronunciada. Li agrada la humitat i l'ombra. S'utilitza per cuinar. És comestible fins i tot la flor.

Planta típica mediterrània. 

SAGRADA FAMÍLIA

"El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la naturalesa"

Antoni Gaudí (1852-1926)

El seu amor per la natura queda ben palès en la construcció del temple de la Sagrada Família que va començar l'any 1883. L'arquitectura exterior del temple està ben representat en les seves escultures plenes d'amfibis, rèptils, arbres i plantes. Però jo em dedicaré a mostrar-vos la part interior, i bastant resumida, amb unes quantes fotografies.

Nau central. L'alçada de les voltes arriba als 45 metres.

L'entrada de llum natural fa que aquests vitralls agafin uns colors impressionants!

Els pilars i columnes representen els arbres. Gaudí volia que l'interior del temple semblés un gran bosc.

Inspiració amb les fulles de palma

El sostre de la Basílica n'és ben ple 

L'Altar major i Jesús

UNA MICA DE GEL

Camí de Carboner al Costabona (Setcases,Vall del Carboner)

Passat el Salt del Cossi d'en Batlló em vaig trobar aquest petit torrent ben glaçat!  Vaig ser-hi una bona estona... Valia la pena,

 amb aquest hivern tan poc gèlid, calia aprofitar el petit racó que vaig descobrir! Tot un goig! 

Espero que us agradi.

Una fulla dins del gel 

Un petit torrent ben glaçat 

TORA BLAVA O MATALLOPS (ACÒNIT)

Considerada la planta més verinosa d'Europa i consumida oralment pot produir la mort, només en un parell d'hores. També millor no tocar-la per evitar possibles reaccions al·lèrgiques.

La podem trobar més amunt de 1500 metres. És força bonica i el seu color tan viu es distingeix de lluny. He fet un petit recull fotogràfic d'aquesta planta que vaig trobar en vàries zones del Pirineu i del Montseny.

Vall de Núria

Ransol (Andorra)

Coms de Jan (Andorra)

Viladrau (Montseny)

Vall d'Aran

RIERA DE TENES

Riera de Tenes (Sant Quirze Safaja)

Les poques pluges d'aquesta tardor passada i la sequera d'aquest hivern, provoquen que els cabals dels rius baixin amb poca aigua i que les rieres estiguin pràcticament seques o amb les aigües estancades... Com en aquest cas de la fotografia.

Així i tot, aquest raconet de la riera del Tenes, té el seu encant. El verd de la molsa que cobreix les roques ens indica que la zona es ben ombrívola i que hi ha força humitat.

RIERA DE MERLÈS

La riera de Merlès té un gran valor ecològic. És tota una reserva natural de primer ordre, amb una fauna i flora molt rica. En aquest punt de la comarca del Lluçanès, jo en destaco dues coses: el pont romànic, a l'alçada de Santa Maria de Merlès (preciós) i un lloc on antigament es reunien les bruixes per fer els seus aquelarres "El gorg de les Heures" un indret ben misteriós.

Pont romànic

Un petit salt d'aigua

El gorg de les Heures

VOLCÀ MONTSACOPA

Volcà Montsacopa, Olot, (Garrotxa)

Aquest volcà es l'únic de la Península Ibèrica que està ubicat al nucli d'una ciutat (concretament a Olot) Pujar-hi és ben fàcil, i les vistes són espectaculars! Podem observar des de dalt tota la ciutat i el Pirineu. Als seus voltants podem fins i tot pujar a dues torres de guaita i visitar l'ermita de Sant Francesc. Va ser l'últim volcà garrotxí en formar-se.  Fa uns 20.000 anys de la seva darrera erupció. L'any passat, a la vessant sud del volcà, es va descobrir un segon cràter.

Torre de defensa

Capella de Sant Francesc

Cràter del volcà 

El cràter és un prat d'herba. Mesura 120 metres de diàmetre i 12 de fondària

SETEMBRINES O CELS ESTRELLATS

L'Estany de Banyoles (Pla de l'Estany)

La primera publicació d'aquest any la dedico a aquesta planta tan bonica, que floreix ben entrat el mes de setembre i fins finals de desembre.

Em va sorprendre la massiva presència de la flor, al voltant de l'estany. Després d'informar-me'n  es va confirmar la meva sospita: És una planta invasora procedent d'Amèrica del Nord, que s'ha fet forta a les comarques de Girona i, en aquest cas, a la riba de l'estany. 

Impedeix que es desenvolupi la flora autòctona... Organismes públics i privats ja han pres mesures per eliminar-la.

ALZINA SURERA

Espinelves (Montseny)

L'Arborètum de Masjoan és un arborètum on podem veure molts arbres monumentals, els quals fan més de quaranta metres d'alçada. Jo vull destacar aquesta alzina surera que sense ser arbre monumental, va ser l'arbre que més em va agradar. Fa 12'4 metres d'alçada, 95 cm de diàmetre i té 155 anys.