UNA MICA DE GEL

Camí de Carboner al Costabona (Setcases,Vall del Carboner)

Passat el Salt del Cossi d'en Batlló em vaig trobar aquest petit torrent ben glaçat!  Vaig ser-hi una bona estona... Valia la pena,

 amb aquest hivern tan poc gèlid, calia aprofitar el petit racó que vaig descobrir! Tot un goig! 

Espero que us agradi.

Una fulla dins del gel 

Un petit torrent ben glaçat 

TORA BLAVA O MATALLOPS (ACÒNIT)

Considerada la planta més verinosa d'Europa i consumida oralment pot produir la mort, només en un parell d'hores. També millor no tocar-la per evitar possibles reaccions al·lèrgiques.

La podem trobar més amunt de 1500 metres. És força bonica i el seu color tan viu es distingeix de lluny. He fet un petit recull fotogràfic d'aquesta planta que vaig trobar en vàries zones del Pirineu i del Montseny.

Vall de Núria

Ransol (Andorra)

Coms de Jan (Andorra)

Viladrau (Montseny)

Vall d'Aran

RIERA DE TENES

Riera de Tenes (Sant Quirze Safaja)

Les poques pluges d'aquesta tardor passada i la sequera d'aquest hivern, provoquen que els cabals dels rius baixin amb poca aigua i que les rieres estiguin pràcticament seques o amb les aigües estancades... Com en aquest cas de la fotografia.

Així i tot, aquest raconet de la riera del Tenes, té el seu encant. El verd de la molsa que cobreix les roques ens indica que la zona es ben ombrívola i que hi ha força humitat.

RIERA DE MERLÈS

La riera de Merlès té un gran valor ecològic. És tota una reserva natural de primer ordre, amb una fauna i flora molt rica. En aquest punt de la comarca del Lluçanès, jo en destaco dues coses: el pont romànic, a l'alçada de Santa Maria de Merlès (preciós) i un lloc on antigament es reunien les bruixes per fer els seus aquelarres "El gorg de les Heures" un indret ben misteriós.

Pont romànic

Un petit salt d'aigua

El gorg de les Heures

VOLCÀ MONTSACOPA

Volcà Montsacopa, Olot, (Garrotxa)

Aquest volcà es l'únic de la Península Ibèrica que està ubicat al nucli d'una ciutat (concretament a Olot) Pujar-hi és ben fàcil, i les vistes són espectaculars! Podem observar des de dalt tota la ciutat i el Pirineu. Als seus voltants podem fins i tot pujar a dues torres de guaita i visitar l'ermita de Sant Francesc. Va ser l'últim volcà garrotxí en formar-se.  Fa uns 20.000 anys de la seva darrera erupció. L'any passat, a la vessant sud del volcà, es va descobrir un segon cràter.

Torre de defensa

Capella de Sant Francesc

Cràter del volcà 

El cràter és un prat d'herba. Mesura 120 metres de diàmetre i 12 de fondària

SETEMBRINES O CELS ESTRELLATS

L'Estany de Banyoles (Pla de l'Estany)

La primera publicació d'aquest any la dedico a aquesta planta tan bonica, que floreix ben entrat el mes de setembre i fins finals de desembre.

Em va sorprendre la massiva presència de la flor, al voltant de l'estany. Després d'informar-me'n  es va confirmar la meva sospita: És una planta invasora procedent d'Amèrica del Nord, que s'ha fet forta a les comarques de Girona i, en aquest cas, a la riba de l'estany. 

Impedeix que es desenvolupi la flora autòctona... Organismes públics i privats ja han pres mesures per eliminar-la.

ALZINA SURERA

Espinelves (Montseny)

L'Arborètum de Masjoan és un arborètum on podem veure molts arbres monumentals, els quals fan més de quaranta metres d'alçada. Jo vull destacar aquesta alzina surera que sense ser arbre monumental, va ser l'arbre que més em va agradar. Fa 12'4 metres d'alçada, 95 cm de diàmetre i té 155 anys.

CUA DE CAVALL

L'Estany de Banyoles

La "cua de cavall" és una planta que podem veure en zones ombrívoles i amb força humitat.

Aquestes em van sorprendre per la seva alçada i amplada. En aquest raconet de l'estany, a prop del rec , que més a baix podeu veure, feien molt de goig! Tot un petit bosc de cues de cavall..., una passada!! 

Un dels molts recs que formen l'estany

BOLETS

Com cada any a la tardor, he sortit a fotografiar bolets... No és la primera vegada que publico sobre aquest tema. No en sóc entès, però m'agrada fotografiar-los.

Aquí us deixo una petita mostra que he seleccionat. Destaco el bolet "estrella de terra", ben curiós!

Desitjo que us agradi.

"Estrella de terra" Aquest bolet està envoltat de cinc braços, dos d'aquests possiblement mossegats per algun animal de bosc.

TARDOR I POEMA

POEMA " LA TARDOR" DE BOFILL, PUIG, SERRAT

Els arbres es muden

de roig i de groc,

les fulles tremolen 

sota un sol de foc.

El ven les fa caure,

les duu fins al port.

Quan surtis de casa,

trepitja-les fort!

Les mosques s'amaguen,

l'hivern és a prop.

Les flors espantades, 

es tanquen de cop.

SANT MARÇAL DE MONTSENY

PRENANTES

Vall de Sorteny (Andorra)

Aquesta planta la podem trobar a partir dels 600 metres, encara que la seva altitud normal seria entre els 1500 i 2000 m. Jo la vaig trobar sobre els 1700 m i, ben amagada, ja que li agrada l'ombra i  l'interior del bosc. La seva flor penja i és força bonica.

La vaig descobrir per les rodalies del riu de Sorteny. 

Riu de Sorteny

ERUGA PELUDA

Aquesta eruga, tan bonica i perillosa a la vegada, la vaig trobar a la Vall de Núria, ben amagada.

Dic perillosa perquè, com podeu veure, és una eruga peluda. Les erugues peludes tenen el seu sistema d'autodefensa molt agressiu. Els pèls que envolten el seu cos són molt punxosos i irritants. Millor no tocar-les! Com a curiositat, les erugues peludes mengen plantes tòxiques, que a elles no els afecta, però sí als seus depredadors, que poden morir al cap de poques hores. 

ISARD PIRINENC

L'Isard

(Pirineus)

Una de les anècdotes més simpàtiques de les meves sortides de muntanya de l'estiu, ha estat la presència sobtada d'aquest isard. Va durar poc, potser 15 segons, just per poder-lo fotografiar. Tot va ser tan ràpid! Va girar el cap i em va mirar i va fugir corrents!...però va ser un instant màgic.

L'isard pirinenc és un animal salvatge. Els seus depredadors són l'àliga i la guineu. Pot viure fins als 3000 metres d'alçada. Jo me'l vaig trobar sobre els 2300.

PENSAMENT SUBALPÍ

Vall d'Incles (Andorra)

També anomenada viola tricolor, floreix de maig a setembre i és una flor solitària i petita, d'alta muntanya. 

Un pont força petit i bonic a la vall

SALTAMARTÍ

Saltamartí (Vall d'Incles)

El saltamartí és un dels insectes que s'adapten millor a qualsevol clima. És un tot terreny, el podem trobar fàcilment al nostre jardí, als camps, boscos i muntanyes. Menja molt poc ( fulles,herbes...) i per saltar s'impulsa amb les potes del darrera i les ales.

Aquests dos exemplars els vaig captar a tocar del riu Incles (vall d'Incles, Andorra) ben a prop l' un de l'altre.

Riu Incles