Sant Quirze Safaja
Màrius Torres, ha estat un dels poetes més importants de la literatura catalana.
La seva vida va ser molt curta: va morir als 32 anys. Metge de professió i lleidatà de naixement, contrau la malaltia de la tuberculosi als 25 anys i es trasllada al sanatori Puig d'Òlena de Sant Quirze Safaja (l'any 1935) per tal de seguir el tractament (en l'actualitat és un centre d'educació especial) Allà, va escriure gairebé tota la seva obra literària .Morí el 1942.
El municipi de Sant Quirze, recordant la seva estança, va posar el seu nom a un carrer. Però, bé! no és un carrer convencional com tots, sinó un camí amb pujada força atractiu, que s'inicia a peu de carretera i finalitza al casc antic del poble. Al llarg del recorregut, trobem unes majòliques clavades a la roca amb versos seus. Tot això, en un entorn molt natural i cuidat que val molt la pena de conèixer.
Monòlit dedicat al poeta a l'entrada del cementiri on descansa en pau
A Màrius Torres li agradaven els capvespres i sobretot observar el cel i veure passar els núvols. De la seva obra hi destaco el poema "Els núvols" On fa esment a molts elements naturals, com: l'aigua, el cel, el sol, la riba, rius i llacs... Va ser versionat en cançó, el 1979, pel grup musical català "Coses"
"ELS NÚVOLS"
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d'aquests matins,
passen sense l´angúnia de cap ànima a dins...
Matins de març, on sembla que la vida comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l'esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més pregon.
Somnis de l'aigua! Entorn de la seva peresa,
l'aire els donà una forma gairebé per sorpresa,
un límit en l'atzur. Fàcil com la cançó
del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,
la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, els llacs i de les mars. I jo, a la riba,
penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...
MÀRIUS TORRES I PERENYA
30 AGOST 1910 LLEIDA
29 DESEMBRE 1942 SANT QUIRZE SAFAJA
