L'ORQUÍDIA CATALANA (Ophrys catalaunica)

LA NOSTRA ORQUÍDIA

Molts de nosaltres potser no sabem que tenim a Catalunya una petita joia botànica: la nostra pròpia orquídia autòctona. Només la trobarem aquí i al sud de França (haig de reconèixer que jo mateix en aquesta matèria també anava ben justet) Queda constatat en el seu nom científic "OPHRYS CATALAUNICA". El nom comú és "Abellera catalana" Sense ser una espècie estranya tampoc és molt freqüent. Cal conservar-la. Com totes les orquídies estan protegides. Floreix el mes de maig. Vaig tenir la gran sort de capturar-la, fotogràficament es clar!

                                                   Castellcir ( Moianès)

                                                                

 FLOR D'AMETLLER

Aquest any la floració de l'ametller va amb retard. Com gairebé tot, s'ha alentit. Sembla que el confinament i la pandèmia que estem vivint l'hagi afectat. Però no ens ha fallat! Segueix anunciant que tenim la primavera a tocar i això és el que cal, que el curs de la natura no s'aturi.

L'OCELL MOSQUITER

Petit i bellugadís, no para mai quiet! 

A l'hivern és ben freqüent veure'l ja que arriba des del nord d'Europa per ser-hi una temporada amb nosaltres. La seva presència és present sobretot en zones humides i boscos...Viu uns cinc anys. S'alimenta d'insectes.

TARDOR (Coll de Bracons)

La tardor ha fet acte de presència fa dies! Però encara costa veure paisatges en el seu màxim esplendor.

Si ens desplacem a indrets de més 900 metres d'alçada ja podem gaudir-ne i apreciar el seu punt més àlgid. Vaig pujar al Coll de Bracons, 1132 metres (Osona) No em puc queixar dels elements que hi vaig trobar: fred, vent, boira... ( típics de la tardor)

 Però, a mesura que m'endinsava pel bosc, aquest factors desapareixien. M'hi quedava com "protegit" i la calma i el silenci agafaven protagonisme.

TORA BLAVA (Aconitum apellus)

No és la primera vegada que publico sobre aquesta planta, però penso que hi val la pena remarcar la seva perillositat.

 Aquest any fent muntanya pels Pirineus n'he vist en abundància. Més que mai! No sé si és normal però als prats d'alta muntanya hi havia moltes. Potser per això els mitjans informatius (tv, ràdio, premsa escrita i webs) s'han dedicat a fer-ne ressò!

La planta en sí és força bonica amb una tija alta i la flor blava ben llampant. Però... millor no tocar-la! Les substàncies que conté són molt perilloses, per això se la considera la planta més verinosa de tota Europa. I la tenim escampada pel tot el nostre territori! Sobretot al Pirineu a partir de 1500 metres.

Fotografia feta de pujada a l'estany de Malniu (Cerdanya) 2200 metres d'altura.

https://rafelfaunaiflora.blogspot.com/2016/02/tora-blava-o-matallops-aconit.html

MIGRADORA DELS CARDS

La papallona migradora per excel·lència. Els últims estudis confirmen que és capaç de recórrer 4000 mil quilòmetres creuant el desert del Sàhara per arribar a Europa, on troba la millor climatologia per reproduir-se. Per la tardor, quan ja refresca, se'n torna cap el continent africà. No sobreviu l'hivern. Vaig enxampar-la a força alçada, al Turó de l'home (Montseny)

GRANDALLA

La grandalla és una planta d'alta muntanya però també la podem veure excepcionalment a menys alçada. Floreix per primavera. Té una flor ben bonica. Solitària i elegant. La trobarem en prats humits i roques ombrívoles. Coneguda també com el narcís dels poetes per això s'entén el seu nom científic (Narcissus poeticus).

Andorra l'ha adoptat com a flor nacional i els seus sis pètals representen les sis parròquies antigues del Principat.

Curiosament vaig pujar a Andorra a l'abril i no la vaig trobar. Però de manera sorprenent la vaig enxampar al Turó de l'home (Montseny) a uns 1600 metres d'alçada.

PASTORELLA

Planta de mitja i alta muntanya amb la flor de color blau llampant i  disc central blanc. Molt bonica! Solitària i menuda. Quan s'agrupa deixa una vistosa catifa blava. Podem trobar-la fins gairebé els 3000 metres. En aquest cas hi eren presents sobre els 2300 metres d'altura. 

Ulldeter (Pirineus)

VINCENT VAN GOGH I LA NATURA

No descobreixo res de nou si dic que el pintor neerlandès Vincent Van Gogh va ser un gran enamorat de la naturalesa. Les seves millors obres ho fan palès: pintures de paisatges, de camps de blat, arbres, plantes, flors... Això si! tot inspirat en el seu estat d'ànim. Com feien gairebé tots els pintors de la seva època.

Aprofitant la exposició itinerant "Meet VincentVan Gogh"  a Barcelona, vaig anar amb la intenció de fotografiar alguns dels seus quadres inspirats en la natura i recreats en pantalles i panells de grans dimensions. Això m'ha ocasionat algun petit problema: que alguna imatge surti una mica retallada! En fi, hi deixo un petit recull desitjant que us agradi.

"Ametller en flor"

"Paisatge amb blat verd"

"La collita"

"Bosc d'oliveres"

"Figures en el bosc"

"Camp de blat amb corbs"

"La nit estelada"

"Lliris"

"Camp de blat sota un cel tempestuós"

"S'ha de seguir sempre caminant i estimant la natura. Aquesta és l'única manera d'aprendre... Els pintors s'estimen i entenen la natura i ens ensenyen a veure.
Fragment d'una carta de Van Gogh dirigida al seu germà Theo,1874
                                                                 

NARCÍS DE MUNTANYA

 Aquesta planta alpina i amb flor de color groga la vaig trobar a gairebé 2000 metres d'altura a prop del refugi Borda de Sorteny

(Vall del Sorteny, Andorra). Cal dir que hi era present en

abundància i envoltada de neu, resistint la nevada de la nit   anterior...Planta bulbosa i atrevida pel color de la seva flor que es deixa veure entre rocs muntanyosos. 

Refugi Borda de Sorteny 1965 metres d'alçada

PAPILIO MACHAON (Reina de la ruda)

A partir del mes de març ja podem veure una de les papallones més espectaculars que tenim per tot el territori català: la "Reina de la ruda". Grossa i vistosa. El color del fons de les ales groc, com ha de ser! I espero que no el prohibeixin. La seva presència és molt diversa : camps, boscos, jardins, horts i fins i tot alta muntanya 2500 metres. Vaja! Tot un 4x4.

AMETLLERS

 Si passegem pel nostres boscos i camps aquests dies podem veure ametllers en plena floració i ben blancs. I com a curiositat també ametllers en una fase més avançada: plens de verdor i amb el fruit de l'ametlla. Això no durarà gaire temps ja que la floració s'acaba. Mentrestant gaudim d'aquest contrast que ens regala la natura!

ametller florit

flor d'ametller

ametller verd

fruit

PIT-ROIG

L'ocell més sociable

PARDAL (FEMELLA)

El pardalet és un ocell ben comú a qui agrada conviure on hi ha presència humana. S'alimenta de llavors, insectes...Fàcil de trobar-lo saltironant i caminant pels carrers i camins en busca de menjar. És molt sedentari. Malgrat ser l'ocell més abundant a Catalunya i a Espanya, el seu descens de població és important a causa de la desaparició d'espais rurals. Ha de marxar a les ciutats per sobreviure i menjar les deixalles que deixem els humans. A més a més té un depredador: un altre ocell, la garsa! Que acostuma a cruspir-se el pobres pollets del niu. 

Fotografia feta a l'estany de Puigcerdà, (Cerdanya)

Ep! Posa't "guapo" que et tiro una foto!

CUERETA BLANCA

La cuereta blanca és un ocell de color blanc, negre i gris. Té la cua llarga. La podem veure prop de l'aigua: rieres, basses...Freqüent en camps cultivats ben oberts i sobretot assolellats. També viu en zones habitades fent el seu niu en forats d'edificis. S'alimenta d'insectes.

                                              Fotografia feta a Caldes de Montbui (Vallès)

TARDOR AL BERGUEDÀ

Al Berguedà aquesta tardor és ben contrastada de colors. Com sempre! Però hi ha una petita novetat i és que la neu ha fet acte de presència als punts més alts. Cosa gairebé normal, però no amb l'abundància en com s'ha produït. Aquí deixo una petita mostra.

El llac de Graugés és tot un espectacle de llums tons i colors...

Les postes de sol són ben lluïdes.

Passeig del llac

Posta de sol

Capvespre

El cim del Pedraforca ben nevat

Bonica casa mostrant-nos que la tardor ja ha arribat!

El poblet de Maçaners sota la neu

ESTANY DE L'0RRI (PIRINEU DE LA CERDANYA)

Preciós i encisador estany ubicat a gairebé 2200 m d'altura al Pirineu Ceretà. Podem fer la sortida des del refugi Cap del Rec. La pujada a l'estany no ofereix grans complicacions. El recorregut és de gairebé 2 hores anada i tornada. Ruta molt fresca ja que els pins d'alta muntanya ens donaran força ombra i gaudirem del paisatge ben segur. Passarem per rierols i prats immensos fins arribar a l'estany, ben amagadet entre roques. Una delícia!

Ja hi som