CAMP DE GIRA-SOLS

Espectacular camp de gira-sols a l'Empordà. Ara a l'estiu és freqüent veure'ls en aquesta comarca. Tot un tapís de color groc intens, meravellós! 

ELS GORGS BLAUS

Monistrol de Calders  (Moianès)

Quan la llum del sol dóna de ple a aquesta gran bancada de roca conglomerada, aconsegueix que el reflex de la pedra agafi un color blavós sorprenent i curiós. D'aquí el nom "Els gorgs blaus"

 Les formes de les roques són ben originals i la formació d'una mena d'olles li donen un atractiu que sens dubte qui ho visita es queda ben bocabadat. El paratge realment és digne de veure.

Olles del conglomerat

ADELA AUSTRALIS

Aquesta diminuta papallona, microscòpica, és considerada un microlepidòpter (arna) Amb cos de color bronzejat, franja transversal de color blanca i antenes llarguíssimes. Pertany al grup més antic de papallones i amb elles van evolucionar les papallones més grosses.

PAPALLONA SAFRANERA PÀL·LIDA

Campdevànol (Ripollès)

Aquest exemplar mascle de safranera, és de la família de les llimoneres. Vola de març fins a setembre en espais oberts i càlids. És escassa de veure i l'espècie va de clara davallada.

LLI BLANC

Castellcir (Moianès)

Les flors de lli són ben petites i vistoses. Es fan notar ja que creixen agrupades. De color blanc radiant i nerviació de to lilaci, molt peculiars!

FLOR D'ESTEPA I ESCARABAT

Després de la pluja i quan comença a clarejar el dia, és un moment ideal per sortir a fotografiar a veure què hi trobem. Em vaig recrear amb la flor d'estepa que dóna un bon joc i és molt estètica. Els seus pètals són arrugats (semblen de paper) i si afegim les gotes d'aigua de la pluja junt amb el petit escarabat (oedemera nobilis) les fotos surten soles!

NIU DE FORMIGUES ROGES

Camí dels Carlins (Collada de Toses, Pirineu de Girona)

La feina estructural de les formigues és gairebé sincronitzada. S'ajuden entre elles per construir el niu i no es desesperen mai si aquest és destruït. Aquest niu concretament feia més de mig metre d'alçada. Hi havia milers de formigues treballant. La seva capacitat organitzativa, intel·ligència i força fan que puguin fer aquestes proeses. Cal dir que per la seva mida i pes, les formigues són molt més fortes que els humans, ja que poden aixecar 50 cops el seu pes.

Niu de formigues

VIOLA DE PASTOR

Pirineu de Girona

Camí dels Carlins (Collada de Toses,1800 metres d'altura)

Nomenada també fetgera i viola de llop. És una planta de muntanya  i la seva flor és petita. La trobarem en llocs frescos i humits, és solitària i a alta muntanya apareix quan la neu es fon.

Viola de pastor flor de color blanca

ORQUÍDIA (MOSQUES GROSSES)

Castellcir (Moianès)

Aquestes orquídies (barlia robertiana) són les primeres en florir.

Les podem trobar als marges dels camins, descampats i allà on s'acumuli molta aigua després de la pluja. Escassa de veure.

Es l'orquídia més gran del nostre país. En castellà se l'anomena "orquídea gigante".

MARIETA (COCCINULA 14 PUSTULATA)

Castellcir (Moianès)

Aquí la tenim! la marieta Coccinula, petita i diminuta, gairebé microscòpica diria jo...  No passava dels 4 mil·límetres de longitud i el seu grossor potser en feia 2. Com bé indica el seu nom té 14 punts, que són ataronjats o groguencs.

GORG D'EN JERONI

Riells del Fai (Vallès)

Espectacular el cabal d'aigua que baixa pel Tenes aquests dies al seu pas per Riells del Fai. El gorg d'en Jeroni, flamant! Una gran cascada d'aigua, quin goig!

El Tenes

Balma a tocar del riu

L'interior de la balma

REINA DE LA RUDA

Papallona reina de la ruda (papilio machaon)

Fotografia feta a la riba del riu Segre (Lleida)

A principis de la primavera ja comencem a veure, poc a poc, les papallones que tan necessàries són per mantenir el cicle de la naturalesa. Cada vegada se'n veuen menys per molts factors: construccions urbanístiques, plaguicides i també el canvi climàtic fan que la seva àrea de desenvolupament quedi limitada i alterada. Com gairebé sempre el seu pitjor enemic és l'home. Cuidem-les!

CAMPS DE PERERES

Aitona (Lleida)

La floració de les pereres potser no són tan espectaculars com les dels presseguers, però també val la pena anar-hi a veure-les. L'espectacle visual està garantit.

Camps fruiters i ermita de Sant Joan de Carratalà

CAMPS DE PRESSEGUERS

Torres de Segre (Segrià, Lleida)

Al mes de març la comarca del Sud del Segrià es vesteix d'un rosa intens. Concretament a la zona de Torres de Segre, Aitona, Sudanell, Seròs, Alcarràs...  Els arbres fruiters floreixen espectacularment. És un fenomen que sol durar tres setmanes. El paisatge és únic a Europa.

Les plaques solars també formant part del paisatge

SALTANT DE MARTÍS

Fontcoberta (Pla de l'Estany)

Aquest salts d'aigua els podem visitar en comptades ocasions. S'alimenten només quan l'estany d'Espolla està ben ple.

Aquest petit pont, tot una delícia

ESTANY D'ESPOLLA

Aquest estanyol ubicat al municipi de Fontcoberta comarca del Pla de l'Estany, prop de Banyoles, es forma només de tant en tant (quan les pluges són abundants i l'estany de Banyoles no pot engolir) Són aigües subterrànies que surten a la superfície a través de bullidors que fins i tot es poden veure vora l'estany. En resum, és "intermitent" i si el volem veure ens hem d'afanyar, ja que es pot assecar en pocs dies i tornar-se a formar en uns quants anys.

Cal ressaltar la vida d'uns petits animalons prehistòrics anomenats "Triops" que habiten sota terra en forma de larva i que surten a l'exterior quan l'estany s'omple. No hi ha gaire llocs del món on es puguin veure.